dimecres, 23 de desembre del 2015

Anys d'aprenentatge

El tret més important de la personalitat del nostre pare era, indubtablement, la seva infatigable capacitat de treball i la seva passió pel coneixement. L'única activitat lúdica que es permetia - o més ben dit no productiva, perquè per a ell l'estudi era una diversió - era la lectura de novel·les policíaques i d'aventures que li servien per moderar una mica la serietat de les altres habituals lectures dels clàssics o de temes científics. En la seva adolescència i joventut va aficionar-se a les obres de Karl May, Arthur Conan Doyle, Jules Verne, Rex Stout, Zane Grey, Georges Simenon, Agatha Christie, S.S.Van Dine, James Oliver Curwood, Mark Twain, entre molts d'altres. 
A partir dels 13 anys es va interessar molt per les històries dels indis americans arran de la coneixença amb Enric Gibert Camins, un pedagog de l'escola catalana que li va regalar el llibre Arte y costumbres de los pieles rojas, de Julian Harris Salomon. Aquesta afició, quasi passió, va quedar reflectida en molts dibuixos fets durant l'adolescència en els seus propis apunts, llibres o qualsevol mena de paper que li caigués a les mans. Per a mostra, un botó:







D'altres lectures en podem treure aquests esbossos (endevineu de quin llibre són?):





La influència del capricis de Goya queda patent en aquests dibuixos de 1950:

 


I la inspiració literària d'aquest, possiblement de 1944 o 45, no deixa lloc a dubtes:


"...me tragué varias veces el Quijote, del que aún leo fragmentos que me sirven de solaz y reposo moral." (Memorias)






També de 1945 és aquest dibuix:












En properes entrades anirem publicant alguns dels centenars de dibuixos que hem trobat en algunes carpetes que, afortunadament, va deixar arraconades.

2 comentaris:

  1. wow!
    quins dibuixos més xulos.
    M'encanta lleguir aquest blog de tio Lluís
    FELICITATS

    ResponElimina
  2. Gràcies Laura. Encara que ja coneixia al meu pare, sempre em sorprèn la seva capacitat de treball i de producció. Crec que donar-lo a conèixer és un homenatge que es mereix.

    ResponElimina