Lluís Gutiérrez Pagès va néixer a Barcelona el 6 de febrer de 1928. El seu pare, Ernesto Gutiérrez Gili (1899-1882), també nascut a Barcelona d'una família originària d'Àvila, estava emparentat amb una saga relacionada amb el món editorial i literari. La mare, Josefa Pagès i Huguet (1900-1983), era natural de Barcelona i filla de Lluís Pagès i Vidal (1868-1957), una família industrial provinent de l'Empordà.
Lluís, el gran de dos germans, va estudiar batxillerat als Jesuïtes del carrer Casp a Barcelona i als 17 anys va ingressar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en ciències químiques. Paral·lelament al seu primer treball com a químic, va cursar estudis de Belles Arts i va conèixer a Maria Yzquierdo, amb qui es va casar i va tenir quatre fills. A l'Institut químic de Sarrià va estudiar un curs (el que avui denominaríem un Màster) de Fermentacions industrials que, entre altres coses, li van permetre especialitzar-se en enologia. Cap als cinquanta anys es va llicenciar també en Biologia.
La seva major afició va ser el coneixement, especialment de les ciències, les arts i la cultura clàssica. Dominava el llatí i el grec pels seus estudis de batxillerat. Més tard estudià grec modern. Entre les seves activitats laborals, va ser director tècnic d'una petita empresa química familiar, Extracta SL, realitzador d'unes 120 pel·lícules educatives sobre ciències i art i finalment professor de biologia d'institut d'ensenyament mitjà. Va ser soci de la Societat Ornitològica d'Espanya. La realització de pel·lícules el va dur viatjar freqüentment per la península ibèrica i Europa. També va fer alguns viatges a Àfrica (Canàries, Sàhara, Mauritània, Senegal, Txad i Camerun) i a les illes Galápagos.
Com a pintor va ser un treballador incansable. Va ser soci durant més de quaranta anys del Cercle Artístic Sant Lluc i, temporalment, també del Reial Cercle Artístic.
Va escriure diversos llibres de viatges i de cuina (era un bon cuiner i gastrònom), encara que només es va publicar Plantas útiles para el hombre (Argania Editio, SCP Barcelona 2009), una història natural i cultural de les plantes comestibles en el qual combina els seus coneixements de botànica amb la cultura i la gastronomia.
Va morir al seu domicili de Barcelona el 25 d'octubre de al 2014.
Un año no es nada comparado con el legado de sabiduría, sensibilidad artística y culinaria con que llenó nuestras vidas, sin contar con su ilimitado amor por la familia.
ResponEliminacon admiración y respeto por tu memoria
Gloria
que bonito Gloria! unas palabras que describen muy bien al Tiu Lluís!
Eliminaun beso guapa!